Cada any el mateix dilema. Celebrem només la castanyada ignorant la resta del món, supermercats i programes infantils? Llavors, decorem de Halloween? I si ho fem, és una traïció a les arrels? Una subordinació a les tradicions "yankees"? Renunciem a la cultura tradicional per annexionar-nos a la "cultura pop"? D'acord, però com dimonis es balla "Thriller"? Amb lo fácil que és la dansa de la Castanyera!
Perquè de sempre ens ha agradat conèixer noves maneres de viure, però no sempre estem preparats per viure així, i és que nosaltres ja la tenim, la nostra manera de viure. Hi hem de renunciar, a cas?
La veritat és que les persones i, per tant, la cultura, sóm com l'univers: estem en constant expansió, evolució. I ja és inevitable viure aïllats amb una sola única normativa rígida limitant, manera de viure, perquè hi convivim diàriament amb d'altres. Per als adults, que ja tenim un bagatge, això ens suposa un trasbals alguns cops, però pels nens, que tot ve de nou, només es una oportunitat més d'aprendre dos o tres festes en lloc d'una, i per ells, té el mateix valor una que l'altra. No hi ha conflicte ni traïció, només festa i menjar, com amb totes les tradicions.
De fet, la TRADICIÓ era fer culte als morts, que, durant aquest període de temps en què s'acaba l'activitat diürna i a poc a poc torna a regnar la nit, ens poden visitar. Una idea que ens ha acompanyat des dels nostres orígens, i que s'ha compartit i transformat segons al nostre entorn.
Perquè no podría tornar-se a transformar, llavors?
Una dona que viu al bosc acompanyada d'un gat negre, que sega i cull els fruits de la natura, i alimenta i uneix al poble en els temps foscos.
És una bruixa? És la mort? És...la Castanyera? Sigui qui sigui, i vesteixi com vesteixi, no t'oblidis d'ella;
Quan ve el temps de collir castanyes,
menja, balla i arrauleix-te vora el foc,
que ve el fred i comença el temps d'espera,
perquè acabi l'any i torni la primavera.
Comentarios
Publicar un comentario